Tuesday 9 de February de 2010

Intent de fer el Peguera des de l'Embassament de sallente. Dormim al Refugi de Colomina. Risc d'allaus pel cap de setmana; 2 en tot el pirineu. Sol però vent, ràfegues que et tomben... Sorpresa al Refugi, a les 20h. apareixen 2 companys més! Bon ambient, pujarem tots 4.
5:00h d'empeus. Esmorzar i amunt. Avancem anant en compte. . .. . ., arribem sota d'una cornisa, passa el primer i quan passa el segon, patapatapam!!! Allau!!!, s'emporta al segon i al tercer, jo (4 art) i el meu germà (1er) no ens enganxa de poc!! Hem trencat el "sostén", i això sempre es paga car..... Un surt sol, cridant al company! No el veia. Al moment baixem, se li veu la punta de l'esquí i la cara. Només una glopada de neu i els pals perduts. Salvats!! Avui no era el nostre dia però som concients que hem gastat un "cartutxo". Avall, el Peguera pot esperar....

entrada completa

Wednesday 29 de July de 2009, 09:17:55

Un dia qualsevol, el qual no vull ni recordar, va i decideixo que SI, que faré la CARROS DE FOC, versió NON STOP.

Però com que no puc esperar al dia que fan la SKY RUNNER hi anirem el 4-5 de Juliol del 2009,  això vol dir intentar fer la SKY RUNNER , sense avituallaments, trobant-nos els refugis  que passarem de nit tothom dormint i es que és l’època en que tothom la fa en Versió OPEN ( 2, 3, 4, 5 . . . . dies).

Aquell mateix dia em dedico a trucar a gairebé a tots els refugis per assegurar-me que trobarem el segell pel  forfait. Cap problema.

Per fi arriba el Divendres 04-07-09, dormim al Refugi Mallafré, tot apunt, a la motxilla 2 camelback (1.5ltrs. d’aigua + 1,5ltrs. de beguda isotònica), 2 Redbull, 8 barretes energètiques, 3 Gels de poma, 3 “xupetines anti-pajara” i uns 250 grs. de fruits secs. Mitjons de recanvi, frontal, gorro, GPS (amb track i mapa de la zona) , boli, FORFAIT i papers varis amb les estadístiques de temps previstos i perfils de les etapes.

A les 2h del mati de dissabte sona el despertador, no només per nosaltres, també desperta als núvols que tenim a sobre i decideixen descarregar una bona tormenta d’aigua que no para fins les 3:30h. Ens ha donat temps de vestir-nos i esmorzar (que l’Elena, la Guarda del Refu. ens havia preparat la nit anterior).

Tot apunt, iniciem la travessa a les 3:30min.

Les 2 primeres etapes (Mallafré – Amitges i Amitges – Saboredo), sense incidències, exceptuant que tenim un espectacle de llamps i trons davant nostre que ens fa pensar en abandonar els pals i es que també ens ha tornat a ploure i aquest cop si que anem mullats de cap a peus, però no hi ha qui ens aturi, tot va sobre rodes (una mica quadrades però avançem).

Fins la tercera etapa (Saboredo – Colomers), aquí ens equivoquem de camí.  Si, ja ho se, tot i el GPS, ens equivoquem!, només sortir agafem un camí que no és i quan me’n adono, decidim seguir camp a través intentant anar paral·lels al bò fins que ens veiem obligats a creuar la carena que tenim  a l‘esquerra, aquí més que temps, el que perdem es MOLTA ENERGIA!! Hem de superar un gran desnivell.

De Colomers a Restanca tot i que perdem el sender alguna vegada mantenim el temps programat, em sorprèn que la baixada es molt més dura que la pujada!!! Allà em canviï-ho de mitjons perquè ja fa massa que porto els peus XOPS, ara si, es com portar peus nous!!! (de segona mà, però com nous!)

De Restanca a Ventosa perdem una mica de temps però encara anem prou bé!!!

El desastre comença a qui! Tot i els ànims, consells i senders que ens recomana una de les noies del refugi, per arribar al “collet de Contraix”, ens equivoquem i fem el coll del costat!! Tot i ser el del costat esquerra, ens

suposa una pèrdua de temps molt important ja que ens trobem que tant la pujada com la baixada es molt més delicada tot i fer-la en diagonal per anar a buscar la ruta bona!! Finalment arribem a Llong, que dur i que llarg sens ha fet aquesta etapa!! Però no hi ha temps per lamentacions, repostem i sortim disparats . . .   .tant, que al cap de 15 min. ens adonem que anàvem directes al Ref, Blanc!!!! NOOO!!! El sender cap a Colomina està darrera del Llong!!! Hem de desfer el camí i un cop a Llong, ens enfilem muntanya amunt, en la direcció correcte.

Arribem a Colomina ja molt cansats i sobretot desanimats, ja està força clar que no ho podrem fer en menys de 24h. Ja no podrem ser uns SKYRUNNERS!!!

Allà avisen a l’Elena (Ref. Mallafré on hem de passar nit altre vegada) que no arribarem a l’hora de sopar, ella ja feia estona que preguntava per nosaltres a tots els ref. i ningú sabia res de nosaltres). Després d’omplir dipòsits, sortim decidits a acabar-la, amb el temps que faci falta però l’acabarem PASSI EL QUE PASSI!!!

Deu ni do la pujada al Pas de L’Os (amb escaletes incloses), després baixem fins el Refu. Blanc, ja es de nit fa estona i ens anem perdent amb massa facilitat i a sobre hem de parar sovint a respondre energies urgentment perquè s’acaben massa ràpid, hi ha moments en que o es mareja un o l’altre, i tot per la falta d’aportació de Kilocalories al cos (ja no n’hi ha prou amb calories a seques), però ja hem de començar a racionar barretes i gels si volem que ens en quedin per l’etapa final!!!

Quan arribem al Refu. Blanc, ens trobem amb la comitiva de benvinguda dels guardes que ens estaven esperant, avisats pels del Refu. Colomina (també preocupats, perquè ja feia massa estona que teníem que haver arribat) i és que hem tardat el doble del previst!!! Mentres anem cap dins a segellar amb en Carles (guarda del Refu.) li comento que està clar que ja no podem fer-ho en menys de 24h.

No us podem imagingria que em dona quant em proposa una ruta alternativa, més llarga, però gairebé sense desnivell, va planejant i per tant, la podem fer “al trote” i en menys de 24h.!!! Em quedo sorprès del poder de la ment!! En saber això, se’ns passen tots els mals, ens sobra energia i ens falta temps per sortir directes cap a al pista de 4x4 que ens durà (textualment dit pel Carles)  “. . .un cartell que posa LAGO PROFUNDO, agafeu un altre camí de 4x4 a l’esquerra, passeu per dins un túnel, el segon el bordegeu per la dreta i arribareu en menys de 24h.a Mallafré . . .”

Efectivament, té raó en gairebé tot, només que se’ns complica la cosa en el punt “. . . bordejar per la dreta el túnel. . . .”

Fins aquí portàvem un ritme d’acabar en 23:30h.!!! PERFETCE . .  .però no . . . . .al segon túnel hi ha 2 opcions; o barranc avall o paret amunt. S’intueix un camí que puja amunt, per tant descartem l’altre opció. El camí torna a baixar quant sembla que hem passat per sobre del túnel, però tornem a tenir una altre paret al davant i barranc a la dreta . . . .  .en aquesta paret entre els matolls s’hi entreveu un túnel per unes toveres d’aigua, però només hi podem passar arrastrant-nos, fins i tot ens hem de treure la motxilla sinó no passem! Després d’uns 10-15 mtrs. Sortim “de la cova” però seguim sense trobar el camí que planeja i ens ha de portar a Mallafré . ..  .el temps no s’atura i cada cop tenim menys opcions . . . .trobem una fita que ens porta barranc avall i amb unes marques d’esparadrap refractari, ens indica molt bé la ruta a seguir (l’han posat la gent que es prepara per fer la SKYRUNNER), és un camí que planeja i sabem que anem bé, fins que arribem a una zona més amplia, amb arbres, perdem de vista l’últim esparadrap i de tant donar voltes per retrobar-lo ens desorientem del tot. Allà on arriba la llum del frontal només hi podem veure arbres i negror . . .  . ..Gràcies a l’ajuda del GPS, (tot i la poca precisió que em dona per la dèbil recepció del senyal dels satèl·lits) em torno a orientar i tinc clar que hem de tirar cap al Sud-Oest, hi hagi el que hi hagi (segons les corbes de nivell puja suaument), i mes aviat que tard i trobarem el camí que planeja. I  . . . efectivament, a uns quants metres trobem el camí que ens portarà directament al refugi, tot i que amb la foscor i lo petit que es el refu, ens costa una mica de trobar. Finalment el trobem, després de 24:34min. d’haver sortit d’allà mateix.

Arribem amb una gran satisfacció e il·lusió, sobretot quan veiem que l’Elena ens ha deixat el sopar a punt; amanida, pollastre, pinya, Acuarius, mmmmmm que bò està tot!!! Apuntem l’hora d’arribada avanç que se’ns oblidi i cap a dormir, bruts suats i cansats però amb un somriure d’orella a orella!!!

No voldria acabar aquest TOTXO sense agrair molt sincerament a tots els guardes dels refugis la seva atenció, els ànims que ens van donar, i  sobretot la preocupació per el nostre estat, sobretot a l’Elena que ens va deixar esmorzar, sopar i dormir a hores “no normals”. Una crack aquesta noia!!!!

Dist. 85 Km.

Desnivell acumulat 10.000mts.

Track:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=452499

Marc & Josep Mª  CARROS FINISHER!!!!!

�lbums de Fotos relacionats:

• Carros de Foc

afegir nou comentari

Wednesday 29 de July de 2009

Intent de NON STOP, sense èxit, 24h 34min.

entrada completa